27 de setembre 2009

Febre Boletaire, el bosc en perill

Article publicat al 9 NOU Divendres 25 de Setembre


La febre del bolet:
una amenaça per al bosc?


Jordi Baucells
Membre del Grup de Naturalistes d'Osona

Catalunya és un país micòfil, és a dir, amb una gran tradició pels bolets, pel seu interès culinari i per la practica d'una afició que combina a la perfecció el fruir de la natura i la gastronomia.I des d'antic en pobles i ciutats, al mercat, s'hi troben bolets, d'unes poques especies considerades excel.lents comestibles. Parlem de rovellons, rossinyols, ous de reig, cama-secs, carlets, múrgoles i moixernons. En les últimes dècades aquesta llista ha crescut, amb especies que abans no es consumien, o es menjaven de forma minoritària: ceps, trompetes de la mort, pimpinelles, peus de rata o marçots. Ha crescut a mesura que un autentic fenomen social de masses arribava als nostres boscos: la febre del boletaire. Segons el Grup de Naturalistes d'Osona i les observacions que hem fet en els últims vint anys, es pot assegurar que el nombre de gent que va a collir bolets a Osona s'ha multiplicat per deu en els últims quinze anys.Les múltiples exposicions, fires, diades del bolet, publicacions, conferències i últimament els programes mediàtics de la televisió catalana han animat a moltíssima gent de la Catalunya urbana a agafar el cotxe i anar al bosc a collir bolets. I aquest fet ha esdevingut, sense dubte, un problema mediambiental que amenaça la sostenibilitat del bosc Català. A Catalunya l'activitat boletaire no esta regulada, no com a d'altres indrets com Navarra, el País Basc i Castella, on hi ha legislació que regula la practica d'aquesta activitat, tant si és recreativa com si se'n deriva una activitat econòmica. Una persona pot, a Catalunya, agafar el cotxe i lliurement posar-se dins de qualsevol bosc que no estigui tancat i agafar tants bolets com vulgui o pugui, i pot arrancar tantes especies de bolets com vulgui deixant-los al bosc, sense que hi hagi cap normativa que ho reguli. Amb aquesta situació, és molt difícil formar la gent que, moltes vegades per ignorància, passeja pel bosc deixant un rastre autèntica destrucció. I és més, el rastre de l'incivisme, present encara a la nostra societat, al bosc té unes conseqüències molt greus, ja que es manifesta en forma de residus que tardaran centenars d'anys a destruir-se: llaunes, plastics, ferros, etc. És evident que tenim un problema, però també és evident que hem de fer compatible la practica d'aquesta afició a molta més gent que fa uns anys. Amb una regulació, una fiscalitat i amb instruments com el carnet de boletaire quedarien ben definits els drets i deures de la gent que va al bosc a collir bolets i de fet a recollir altres productes naturals. A la nostra comarca hi ha més de 400 especies de bolets, de les quals una cinquantena són bons comestibles, fet que té un dar interès biològic i que pot suposar un marcat interès social. El boletaire, com qualsevol altra persona que va al bosc a fer alguna activitat recreativa, ha de tenir el respecte a la natura per davant del cistell i del bastó. Hi ha recomanacions clares que tota persona hauria de seguir: no utilitzar estris agressius que arrenquin la primera capa de matèria orgànica, agafar els bolets amb cura (millor arrencar-los per la base però tallar-los també és una practica que denota, respecte), no cridar al bosc, no deixar tanques del bestiar obertes, no entrar en zones privades específicament senyalitzades, no malmetre especies de bolets que no coneixem. Els boscos de Catalunya són en un 70% privats, i a la comarca d'Osona són privats un 95% dels boscos. L'ús i gaudi del bosc és una de les assignatures pendents que hem de resoldre de forma urgent a Catalunya els propers anys. Ja tenim la temporada de bolets aquí i per últim cal recordar que hi ha algunes espècies que són tòxiques mortals. Cada any hi ha intoxicacions gravíssimes per menjar especies tòxiques. Sobretot no agafeu i poseu al cistell cap bolet que no tinguem absolutament identificat. No mengeu per primera vegada una nova especie sense la supervisió d'un expert. I molt important: conèixer les especies mortals més comunes: la farinera borda, el pixacà, el fredolic metzinós, l'entoloma lívid i el reig bord. Hi ha moltes guies de bolets bones que ens il.lustren molt bé aquestes especies.